Article i exercicis molt interessants al blog:
Llengilitcat
Ací mateix us en compiem la informació que hi hem trobat:
Ací mateix us en compiem la informació que hi hem trobat:
La lectura en veu alta. Adreçat a tot l'alumnat
En aquesta fitxa aprendrem algunes pautes per
llegir un text en veu alta. Algunes són recomanacions abans de la lectura, que
la facilitaran i d’altres són durant la lectura, alguns aspectes per fer-la
millor.
/cdn.vox-cdn.com/uploads/chorus_asset/file/13132169/Roald_Dahls_Matilda.jpg)
Abans de la lectura:
-Fes servir fulls de mida DIN A4 (foli) i
escriu per una sola cara i a doble espai.
-Cal que la lletra impresa sigui de mida gran i fàcil de llegir.
-Deixa marges laterals amples (4 cm a l’esquerra i 3 cm a la dreta) per poder fer-hi indicacions que t’ajudin. Deixa un marge superior d’uns 2 cm i deixa en blanc aproximadament el 40% inferior del full. Això últim t’ha d’estalviar abaixar el cap per llegir, cosa que dificultaria la projecció òptima de la veu.
-Destaca les idees més importants o les paraules que convingui emfasitzar.
-Indica les pauses difícils que calgui fer, de manera que tinguis un to parlat. Alguns lectors fan servir una barra simple (/) per a les pauses a meitat de frase i una barra doble (//) per al final d’una frase.
-Cal que la lletra impresa sigui de mida gran i fàcil de llegir.
-Deixa marges laterals amples (4 cm a l’esquerra i 3 cm a la dreta) per poder fer-hi indicacions que t’ajudin. Deixa un marge superior d’uns 2 cm i deixa en blanc aproximadament el 40% inferior del full. Això últim t’ha d’estalviar abaixar el cap per llegir, cosa que dificultaria la projecció òptima de la veu.
-Destaca les idees més importants o les paraules que convingui emfasitzar.
-Indica les pauses difícils que calgui fer, de manera que tinguis un to parlat. Alguns lectors fan servir una barra simple (/) per a les pauses a meitat de frase i una barra doble (//) per al final d’una frase.
Durant la lectura:
-Vocalitzar:
A l’hora de manifestar-nos cal que qui ens escolta ens entengui. No sempre som capaços de portar-ho a terme de manera correcta. D’aquí que s’hagi de vocalitzar, és a dir, mastegar les paraules, fer-les sentir. És recomanable realitzar exercicis de vocalització abans de fer la lectura.
A l’hora de manifestar-nos cal que qui ens escolta ens entengui. No sempre som capaços de portar-ho a terme de manera correcta. D’aquí que s’hagi de vocalitzar, és a dir, mastegar les paraules, fer-les sentir. És recomanable realitzar exercicis de vocalització abans de fer la lectura.
-Comunicar:
Cal fugir de la lectura oralitzada, tot i que sigui una lectura correcta. Per tant, l’objectiu és transmetre el sentit del text, i primerament, cal haver-lo entès. Mai hem de deixar de banda l’empremta que li ha donat el seu autor.
Cal fugir de la lectura oralitzada, tot i que sigui una lectura correcta. Per tant, l’objectiu és transmetre el sentit del text, i primerament, cal haver-lo entès. Mai hem de deixar de banda l’empremta que li ha donat el seu autor.
Tot text, s’acompanya de signes de puntuació
per tal de mantenir el ritme del text. Si els respectem, aconseguirem comunicar
correctament el sentit del text.
-Interpretar:
Llegir en veu alta no és realitzar una lectura dramatitzada. Per tant, no hem de cercar la teatralitat amb la lectura, sinó, que cal mantenir un to natural, viu, que no sigui ni monòton ni neutre. El lector no ha de gesticular o mirar el públic de manera constant, atès que, la gesticulació pot distraure el lector i el públic. Sovint, per intentar expressar amb el gest, descuidem l’expressivitat de la veu. No forçarem la lectura dramatitzada, en tot cas, ha de sortir de manera natural. Així com tampoc hem de forçar les veus, com si estiguéssim sobreactuant per diferenciar els personatges del text que es llegeix.
Llegir en veu alta no és realitzar una lectura dramatitzada. Per tant, no hem de cercar la teatralitat amb la lectura, sinó, que cal mantenir un to natural, viu, que no sigui ni monòton ni neutre. El lector no ha de gesticular o mirar el públic de manera constant, atès que, la gesticulació pot distraure el lector i el públic. Sovint, per intentar expressar amb el gest, descuidem l’expressivitat de la veu. No forçarem la lectura dramatitzada, en tot cas, ha de sortir de manera natural. Així com tampoc hem de forçar les veus, com si estiguéssim sobreactuant per diferenciar els personatges del text que es llegeix.
-Ritme i velocitat:
El ritme ha de ser adequat i permetre que el text s’entengui. Durant el text, i segons el que llegim podem accelerar o alentir la velocitat. A mesura que el text avança en la lectura, s’accelera, perquè hi ha ganes de finalitzar-lo. Hem d’evitar aquest tipus d’acceleracions i també la lentitud de lectura, ja que, avorrirà a qui ens escolta.
El ritme ha de ser adequat i permetre que el text s’entengui. Durant el text, i segons el que llegim podem accelerar o alentir la velocitat. A mesura que el text avança en la lectura, s’accelera, perquè hi ha ganes de finalitzar-lo. Hem d’evitar aquest tipus d’acceleracions i també la lentitud de lectura, ja que, avorrirà a qui ens escolta.
-Postura i projecció:
El lector ha de mantenir una actitud còmoda, una postura natural i relaxada. Aquest fet permetrà que projecti la veu cap als oients. Mai s’ha d’encongir de les espatlles o moure el cos d’una banda a l’altra mentre es llegeix.
El lector ha de mantenir una actitud còmoda, una postura natural i relaxada. Aquest fet permetrà que projecti la veu cap als oients. Mai s’ha d’encongir de les espatlles o moure el cos d’una banda a l’altra mentre es llegeix.
-Pronúncia:
S’ha de respectar la fonètica de la llengua que es llegirà, a pesar de la varietat dialectal del lector.
S’ha de respectar la fonètica de la llengua que es llegirà, a pesar de la varietat dialectal del lector.
-Entonació:
Ve indicada pels signes de puntuació. Indiquen el to que l’autor ha donat a l’escrit. Ens ajuden a delimitar i identificar els enunciats, ens donen l’entonació a seguir, inflexions en la cadena fònica, el sentit, les pauses, i l’estil del discurs.
Ve indicada pels signes de puntuació. Indiquen el to que l’autor ha donat a l’escrit. Ens ajuden a delimitar i identificar els enunciats, ens donen l’entonació a seguir, inflexions en la cadena fònica, el sentit, les pauses, i l’estil del discurs.
Recorda que has de...
-Adoptar una posició del cos correcta i
còmoda, que permeti una bona projecció de la veu.
-Tenir una actitud adequada, que vol dir
concentrar-se en allò que s’està llegint i pensar que és interessant.
-Fer que la vista vagi per davant de la veu.
Això et servirà per preveure les pauses i l’entonació, controlar la respiració
en les frases llargues, etc., i mantenir sempre el contacte visual amb les
persones que t’estan escoltant.
-Respectar el codi escrit. Això vol dir
atendre a la puntuació, la correspondència so-grafia, els enllaços...
-Fer servir la pronunciació, la velocitat, el
volum, la mirada, l’entonació, el silenci... per facilitar la comprensió del
text.
Podeu ampliar informació als següents
enllaços:
http://www.lecturaenveualta.cat/wp-content/uploads/Lectura-veu-alta.pdf
http://www.lecturaenveualta.cat/docs/EINES_PER_TREBALLAR_LA_LECTURA_EN_VEU_ALTA.pdf
(Fonts
consultades: DIVERSOS,
Llengua catalana i
literatura 2n ESO,
Editorial Teide, Barcelona, 2010 i
SOTA, Txell, Lectura en
veu alta. El gust de llegir, el plaer d’escoltar,
La Galera, Barcelona, 2015)http://www.lecturaenveualta.cat/docs/EINES_PER_TREBALLAR_LA_LECTURA_EN_VEU_ALTA.pdf
(Imatge
extreta de: xtec.cat)
